Cine
Made in Hollywood

Estos días, en que la soldado Lynndie England ha sido convertida en la personificación del mal, vuelve a hablarse de la soldado buena, Jessica Lynch. La película basada en su rescate se estrenará el próximo mes de noviembre. El guión es secreto, aunque es más que previsible que ignore las declaraciones de Lynch y sus desmentidos. La verdad es poco peliculera, al menos según el decálogo de Hollywood y sobre todo del Pentágono.

El reportaje que esta noche ha emitido el programa 60 minuts analiza las "amistades peligrosas" entre estas dos instituciones.

Hollywood i el Pentàgon: amistats perilloses es una producción de Maria-Pla Mascaró para Capa TV que explica el modo en que el Pentágono supervisa los guiones que solicitan su ayuda, bien sea en dólares o en especies -tanques, aviones, etc-.

En agosto de 2001 el diario británico The Guardian ya publicó un artículo firmado por Duncan Campbell en el que se detallaban algunas de estas peligrosas colaboraciones. Al parecer, a los responsables de Defensa estadounidenses les gusta sugerir cambios en los guiones para "mejorar" el resultado. Si son aceptados, hay ayuda.

• Películas que recibieron ayuda del Pentágono: Air Force One, El motín del Caine, Algunos hombres buenos, La caza del Octubre Rojo, Pearl Harbor, Juego de patriotas, Top Gun, Apollo 13, El mañana nunca muere.


• Películas a las que les fue denegada la ayuda: Apocalypse Now, ¿Teléfono rojo? Volamos hacía Moscú, Forrest Gump, Lone Star, Mars Attacks, Oficial y Caballero, Platón, La delgada línea roja, Sargento Bilko, La sargento O’Neal.

En el documental de hoy se informaba sobre la creación del Instituto de Tecnología Creativa (ICT), una curiosa entidad que le ha costado 50 millones de dólares al Pentágono. Allí se pueden ver desde simuladores de vuelo hasta videojuegos donde los malos han dejado de ser rusos para pasar a ser musulmanes.

"No es propaganda", decía el director de MacGyver, David Engelbach, en una entrevista incluida en el documental. Este cineasta es uno de los invitados por el Pentágono para hablar de cine y los nuevos peligros que acechan a los Estados Unidos. El encuentro se produjo poco después del 11 de Septiembre. Los contenidos que allí se trataron son secretos, aunque pronto podremos adivinarlos viendo los trailers que nos vienen.

Estas prácticas no deberían sorprender a nadie, decía en el mismo documental el escritor y ex agente de la CIA Robert Baer. Se refería a que Hollywood siempre ha estado muy conectado con el poder. El libro La CIA y la guerra fría cultural, de Frances Stonor Saunders, es una buena prueba de ello.

60 minuts

HOLLYWOOD I EL PENTÀGON: AMISTATS PERILLOSES

Dimecres 12 de maig
de 2004

Un reportatge de
Maria-Pla Mascaró.
Una producció de CAPA
França 2004

En un racó anònim de Texas, als Estats Units, trobem una ciutat iraquiana o, més ben dit, un decorat de cinema que la reprodueix. S'hi filma una pel·lícula sobre un dels episodis més famosos de la guerra de l'Iraq: l'heroic rescat de la soldat nord-americana Jessica Lynch. Van ser uns fets polèmics, perquè la versió oficial de l'operació contradiu diverses investigacions periodístiques. Però tant se val i, tot i que el rodatge ja ha començat, el guió continua sent secret. Un oficial de l'exèrcit supervisa tot el que passa davant i darrere la càmera, igual que, de fet, els seus superiors supervisen la redacció del guió.
La intrusió fins a aquest punt dels militars en les pel·lícules de guerra de Hollywood pot sorprendre, però, en realitat, l'exèrcit i els serveis secrets nord-americans tenen relacions estretes amb els directors del seu país des de fa dècades. Top Gun i Black Hawk abatut, per exemple, es van rodar amb el suport i l'aval del Pentàgon.

A Washington, a la mateixa seu del Pentàgon, fins i tot hi ha tota una institució, l'Oficina de Relacions Cinematogràfiques, que s'encarrega d'aquestes qüestions. I té una funció ben clara: estudiar tots els guions de pel·lícules sobre temes militars i decidir si ajudar o no els seus productors en funció de la visió que donen de l'exèrcit. Tal director disposarà de caces i de vaixells de guerra amb tota la tripulació, que donarà totes les facilitats perquè s'hi rodin les escenes imaginades pels guionistes. A tal altre, el guió del qual no agrada gaire, se li negarà tota ajuda. Va ser el cas de Platoon, que va ser qualificada de massa crítica amb la guerra del Vietnam. Quan passa això, al productor li toca buscar-se materials i escenaris fora dels Estats Units, normalment amb un cost econòmic molt elevat.

I aquestes relacions, últimament, s'han intensificat. Poques setmanes després de l'onze de setembre del 2001, l'exèrcit i els serveis secrets van demanar directament idees als cineastes de Hollywood. Amb l'ajuda de testimonis inèdits, de documents interns i de la "relectura" de certes escenes de grans pel·lícules ben conegudes, el programa 60 Minuts, analitza la cooperació entre l'exèrcit nord-americà i certs directors; una cooperació poc coneguda, però cada vegada menys dissimulada.

Publicado por magda Mayo 12, 2004 11:53 PM | TrackBack