Febrero 09, 2005
Medios de comunicación
Nota del Sindicat de Periodistes
Leo en El Inconformista Digital el siguiente artículo sobre el comunicado de prensa del Sindicat de Periodistes:
Sindicat de Periodistes El Sindicato de Periodistas de Catalunya (SPC) critica con total rotundidad la nota realizada hoy por el Gobierno de la Generalitat en relación a las limitaciones impuestas para informar sobre los hechos del Carmelo. El SPC entiende que el derecho a la información de la ciudadanía es un valor supremo que no puede ser vulnerado sobre la base de razones técnicas subsanadas con otros medios. El Sindicato rechaza plenamente la expresión incluida en el comunicado del Ejecutivo catalán que dice que las imágenes "se proveerán cuando haya algún hecho noticiable". ¿Quién decidirá si un hecho "es noticiable" o no? ¿El gobierno? ¿Con qué intereses? ¿La Agencia EFE o Europa Press, a quienes el Gobierno otorgan la exclusiva para obtener imágenes? Su carácter de agencia las convierte en una fuente de información -de indudable valor, ciertamente- pero en una sociedad plural no pueden ser la única (...).
Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC)
L'SPC rebutja les limitacions a la informació
El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) critica amb total rotunditat la nota feta avui pel Govern de la Generalitat en relació a les limitacions imposades per informar sobre els fets del Carmel. L'SPC entén que el dret a la informació de la ciutadania és un valor suprem que no pot ser vulnerat en base a raons tècniques subsanables amb altres mitjans. El Sindicat rebutja de totes totes l'expressió inclosa en el comunicat de l'Executiu català que les imatges "es lliuraran quan hi hagi algun fet noticiable". Qui decidirà si un fet "és noticiable" o no? El Govern? Amb quins interessos? L'Agència EFE o Europa Press, a qui el Govern atorga l'exclusiva per obtenir imatges? El seu caràcter d'agència les converteix en una font d'informació –d'indubtable valor, certament– però que en una societat plural no poden ser l'única.
La nota del Govern és especialment lamentable després de les protestes fetes la setmana passada per les organitzacions professionals queixant-se justament de les limitacions als professionals de la informació als quals fins i tot es dificulta que puguin parlar amb els veïns sobre el greu conflicte que estan patint a causa d'un sinistre del qual en són les víctimes i no els responsables. L'SPC considera que el Govern està vulnerant el dret a la informació de la ciutadania en un moment en el qual, a instàncies de diverses organitzacions entre les quals està el Sindicat, té previst incorporar-lo al nou Estatut de Catalunya que està en fase d'elaboració. És així, posant limitacions als professionals de la informació, que pensa respectar-lo?
D'altra banda, aquesta nota fa encara més evident la necessitat de regular l'exercici del periodisme amb l'Estatut del Periodista Professional, a tràmit parlamentari al Congrés de Diputats. Amb l'Estatut, el dret a la informació de la ciutadania no queda en mans dels interessos dels governs de torn, com estem veien aquests dies al Carmel, sinó que, a partir d'unes normes generals diàfanes i rigoroses, estan en funció del dret de la ciutadania a rebre una informació veraç i plural.
L'SPC reclama a les institucions que la necessitat d'impulsar de manera ordenada les reparacions al barri del Carmel sense destorbar els treballs tècnics es faci de manera més imaginativa que no impedint als professionals de la informació la seva feina i furtant a la ciutadania la informació lliure sobre el sinistre del Carmel, les errades tècniques que l'han provocat i el drama social que està comportant a un gran nombre de famílies.
Barcelona, 8 de febrer de 2005
Publicado por magda Febrero 9, 2005 01:02 AM
| TrackBack
Cada día me cuesta más creer que el gobierno tripartito significará un cambio real en Catalunya.
Espero equivocarme, pero me desespero cada vez que veo como se cae en ciertos vicios.
El problema es que la obra es una tremenda chapuza, en Madrid estamos hartos de las críticas a las tuneladoras y los métodos de ampliación del Metro pero el caso es que son vanguardistas en lo que a seguridad se refiere (otra cosa son intereses personales y las sempiternas molestias a los ciudadanos) en el caso del Carmelo se baraja la utilización de técnicas de derribo prohibidas o apartadas desde hace décadas en el resto de ciudades con Metropolitano.
Otra cosa es la gestión de la información que, de nuevo se demuestra, que por encima de talantes y demás discursos demagógicos, siempre se emplea y gradua en el propio interés y no en el de la ciudadanía.
PD: Magda, he petao, estoy en cama pero mañana voy para Teruel.... te cuento. Un besazo.
Enviado por: metamike en Febrero 9, 2005 08:38 AMHola a todos:
Lo que teniais que hacer todos los medios, es cuando os llamen para alguna rueda de prensa que les interese no ir y solo cubrir lo minimo actos oficiales. Eso es buscar controlar a la "molesta" prensa. El no desear que entreis y veais la chapuza total que han hecho, implica mayores averias o pruebas de las incompetencia de alguien o que demuestren que alguien ha actuado de forma incorrecta. Si los periodistas pierden esta batalla, os veo encadenado al poder y pidiendo que haya otro cambio de gobierno y eso que aun queda media legislatura.
Saludos a todos y protestar. Sino quieren que nos enteremos sera por algo (es lo mismo que pensaba cuando el Prestige, el Yak - 42, etc.).
El Huertas, avui, a l'Avui, fi com sempre:
Sobre les condicions de vida als suburbis-perifèries com el Carmel
Ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra
Josep M. Huertas Claveria
Quan el 1973 la gent del Carmel es va llançar al carrer per les cases esquerdades a causa de les obres del túnel de la Rovira, es va aconseguir que la constructora, Tabasa, es comprometés a revisar la continuació de l'ús de barrinades, donada l'estructura del turó, que era en part desconeguda, tot i els estudis que també aleshores es feien abans de foradar les roques.
Doncs bé, trenta-dos anys després, l'home, almenys el barceloní, demostra aquella dita que és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, en aquest cas les del subsòl del Carmel. No poso en dubte que la nova constructora, Gisa, s'ho ha mirat molt bé abans d'emprendre-hi un altre túnel, el de la desitjada ampliació del metro que posarà fi a l'aïllament etern del barri. L'altre dia, però, enmig de l'allau d'informació sobre el tema, es va dir que la causa de la falla que havia determinat l'ensorrament de part del túnel estava en una antiga riera, la de Can Paradís.
I, és clar, hi ha unes reflexions obligades. Durant anys s'ha demanat un mapa del subsòl de Barcelona, i que jo sàpiga encara no existeix. Està previst fer-lo? El geògraf Pau Vila va estudiar les rieres de la ciutat i va afirmar que calia elaborar-ne un mapa com més complet millor perquè seguien existint, tot i que desviades a clavegueres. S'ha fet aquest mapa? Faig la pregunta perquè semblava una sorpresa, fins i tot per als que feien el túnel, l'existència de l'esmentada riera. I una tercera reflexió és l'immens desconeixement que Barcelona té encara del que abans es deien suburbis i ara, com som més moderns i neutres, definim com a perifèria. De passada, la política de publicacions de l'Ajuntament faria santament d'acabar amb quilos de paper couché dedicats a les 24 hores o als 365 anys de la ciutat, que tan poc aporten, i apostar per investigacions que després es divulgarien en publicacions serioses, menys d'aparador i de regal, però infinitament més útils.
I aquesta és la darrera reflexió. Tants anys d'aparador, de posar Barcelona al mapamundi, ens han dut a oblidar els molts problemes que encara preocupen molts ciutadans que viuen en aquells barris, que, per dir-ho en expressió de l'exregidor Enric Truñó, "no van tenir la sort que els toqués ni tan sols la pedrea olímpica". Ara fins i tot han vist pasar d'esquitllentes el fantasma del Fòrum.
Barcelona no es "la millor ciutat del món", tot i el desafortunat eslògan electoral utilitzat per l'alcalde Joan Clos, que en ocasions fa la impressió que viu en el núvol dels bons desitjos, cantonada a la ciutat del coneixement. És una ciutat amb problemes destacats, com ara la manca d'habitatge social, que requeriria, ara que hi ha un govern més progressista, la reforma de la llei del sòl i la mesura socialment avançada de posar uns límits al preu dels terrenys. Si es fa amb la llum, el telèfon, l'aigua i el gas, un voldria saber per què no es posa un topall a l'escàndol del preu del sòl.
N'hi ha d'altres, de problemes, com ara els plans eterns de reforma interior a Torre Baró, Barceloneta, Sant Pere; la millora de les condicions de vida als suburbis-perifèries com el Carmel; la xarxa de transport públic que per fi s'amplia i on caldrien totes les seguretats del món perquè s'avança sota barris mal estructurats i pitjor construïts, com és el cas del Carmel; que s'acabi d'una vegada per totes la substitució dels pisos afectats per l'aluminosi, una qüestió que fa 14 anys que cueja...
El drama del Carmel afecta, per sobre de tot, els que han perdut la casa, però també hauria de servir perquè les administracions, en especial l'Ajuntament de Barcelona, s'adoni que les prioritats socials han de passar ara a ser les principals, i que l'hora dels grans esdeveniments, i més si són forçats, hauria de quedar en un segon terme.
Ningú posa ja en dubte que Barcelona és una ciutat atractiva i que cada cop hi vénen més turistes, però, per sobre de tot, ha de ser una ciutat on els que l'habiten cada dia, els barcelonins, tinguin la sensació que des de l'Administració es fan esforços perquè tot allò que encara hi falta (escoles bressol, assistència a la gent gran, serveis socials, metro, pisos a bon preu, manteniment del que ja es té...) arribi un dia a ser una realitat. Si així fos, el Carmel podria esdevenir, a més del drama puntual, un punt i a part d'una manera de fer.
Josep M. Huertas Claveria. Periodista i escriptor
Juego abierto de espejos.
Que si.
Hala!! Ya tenemos un prestige con el que cargarnos al Govern. Qué poco dura la alegría en casa del pobre... ¿Volverá CiU a poner orden en casa? ¿O seremos más medidos y ecuánimes antes de que eso suceda?
P.D.: Lo del Carmel ha sido una cagada y lo de la limitación informativa, más. Pero dejemos un poco de margen de maniobra. Yo creo en el talante. Y en los hechos que "el fan palès", más.
Enviado por: República en Febrero 9, 2005 08:45 PMRepublica si lo dices por mi, no tengo el mas minimo interes de desgastar al Govern y si en que los politicos acepten sus cagadas y no intenten limitar a la prensa. Repito, cuando el Prestige o el Yak - 42 si nos pudimos enterar de algo y sacar las verguenzas del anterior gobierno fue gracias a la prensa. Por tanto la prensa esta para eso, para servir de "notarios de la realidad" y denunciar cuando una gestion es mal realizada, sea el partido o el gobierno que sea.
Saludos a todos.
República, no se trata de desgastar al tripartito -al que he votado-, pero sí de exigirle unos mínimos. Su obligación es gobernar y hacerlo bien, y la de los ciudadanos la de vigilarles.
Como periodista me he quejado muchas veces de la poca transparencia de CIU, de todos los trámites que había que hacer para conseguir una mínima entrevista, de cómo les gustaba revisar las repuestas, etc... Yo también creo en el buen talante y odio la estrategia de desgaste que está utilizando el PP desde el primer día en que salió del poder (también CIU fue una gran mal perdedora), pero mi querido tripartito aún no me ha dado ninguna gran alegría y ya lleva una temporadita gobernando...
En el Carmel la ha fastidiado bien. La Barcelona de diseño ha hecho mucho daño a algunos barceloneses. Al oirles decir que ahora preparan un plan integral para el barrio me dio un coraje increíble. ¿Alguien se acuerda del famoso Fòrum de les Cultures? ¿Qué le ha dejado a esta ciudad? Incluso ha sido más fácil ver a los guerreros de Xi'an en Madrid que en Barcelona, donde hubo goteras. Protestar contra estas cosas es una obligación, porque pronto nuestros queridos políticos se inventarán una nueva empresa faraónica que desde luego no benefeciará ni al Carmel ni a la Mina, como se pretendía hacer creer.
Por cierto, que la comparación con el Prestige la hizo el mismísimo Maragall. Una de sus maragalladas... Este accidente no hará que caiga el Govern, no hay que preocuparse. Pero tal vez sirva para que se ponga las pilas.
Por último, denunciar las restricciones a la información es imprescindible. Ha sido sorprendente, sobre todo ahora que empezábamos a disfrutar de que el "talante" ha hecho que en TVE se vean debates con personas de todas las tendencias. Eso en la época PP era utópico.
Enviado por: Magda en Febrero 10, 2005 11:55 AMHola a todos:
Parece que la prensa solo tiene que incordiar y sacar las vergüenzas del gobierno y sus fallos, mentiras y deslices, cuando gobierna quien nosotros no queremos y cuando gobiernan los "nuestros" (sean estos los que sean en funcion de cada cual) es hacerle el juego a la oposición. La prensa tiene que estar "incordiando" siempre, porque muchas veces si nos la cuelan con calzador (perdona la expresion) estando la prensa encima, si esta es amordazada, no nos enteraremos de nada, sea el partido (o partidos) que sean quienes nos gobiernen. Por tanto teneis que seguir en la brecha, sobre todo los que no estais totalmente vinculados a un periodico al tener margen de maniobra y criticar lo criticable y alabar lo alabable, sea quien sea el gobernante. El actuar de otra forma seria parcialidad y hacerles el juego.
Saludos a todos.
Suscribo vuestros comentarios; no me considero sectario y soy capaz de ver cuando una administración mete la pata, aunque sea de mi cuerda ideológica. Pero me alucina la prisa que se dan algunos para tirar por tierra la gestión de un gobierno a la primera de cambio. Por sus declaraciones en los medios da la impresión que estuvieran deseando que sucediera algo así... Y reitero, las cosas se han hecho mal, pero me parece que se está reaccionando de forma muy distinta a como se hacía en etapas felizmente superadas.
Salud!
Flipo con vosotros!!!
Me parece entender por vuestros escritos que todavía creeis que hay partidos políticos buenos y malos, tampoco hay partidos políticos malos y malísimos. Son todos iguales, solo buscan estar en el poder para dar a sus amigos las subvenciones q a todos nos cuesta tanto pagar.
A los políticos hay q darles caña cada día, y cuando cometen un error gordo, reclamarles de dimisiones para arriba, simplemente para q sirva de ejemplo a los próximos gobernantes de la misma calaña.
Y lo de la ley del silencio es lo mismo, acaso me vais a decir ahora q no sabíais q el PSOE también intenta controlar a la prensa?
Si es así permitirme llamaros tontos en lugar de ingenuos, pq yo si soy claro.


