Ciutadanes com tu

Aquests últims dies ha estat notícia un cop més la realitat de la prostitució als carrers de la ciutat. Al Raval, en sengles operacions policials, unes quantes noies romaneses i una nigeriana, totes de quinze anys, han estat alliberades dels proxenetes que les explotaven. Objecte de tota mena de brutalitats, aquestes adolescents eren obligades a prostituir-se fins a dotze hores al dia. Dissortadament, no per esgarrifosos fets coms aquests resulten excepcionals. Sobre un rerefons de desigualtats i d’exclusió social, de desestructuració i violències en el si de la pròpia família, a través d’itineraris caòtics, la mitjana d’edat d’entrada en el món de la prostitució se situa pels volts dels catorze anys en els països industrialitzats. A Barcelona, les xarxes de proxenetisme troben, entre les immigrants menors d’edat i en situació irregular, víctimes idònies per als seus negocis: tant per la indefensió que pateixen aquestes noies com per l’atractiu que representa la seva joventut per als consumidors de sexe de pagament. Jennifer, la jove nigeriana que fa un parell d’anys va fugir dels explotadors que la prostituïen a les Rambles – i que, com a càstig “exemplar”, van ordenar l’assassinat del seu pare -, només tenia disset anys quan va demanar protecció als serveis municipals. (1)

L’actuació de les administracions públiques resulta contradictòria, a cavall entre buits legals, disposicions repressives... i pressions d’interessos i lobbys diversos. A tall d’exemple, les comptades intervencions que enguany s’han produït al Districte de l’Eixample contra prostíbuls clandestins o encoberts que explotaven noies xineses. (No es tracta de bordells de difícil localització: només cal obrir les pàgines d’anuncis del progressista “El Periódico” o de la conservadora “La Vanguardia” per trobar un munt d’ofertes de serveis sexuals a base de “joventut i exotisme” que se situen als barris cèntrics de Barcelona). Aquestes intervencions suposen cada vegada un complicat operatiu... i acostumen a obtenir un resultat poc desitjable. En primer lloc, hi participen els Mossos d’Esquadra, encarregats de perseguir activitats il•legals que poden aparèixer associades al comerç sexual – la prostitució no és una pràctica delictiva -, com ara el tràfic d’estupefaents. La policia autonòmica actua conjuntament amb la Policia Nacional – que disposa de competències sobre la situació de les persones estrangeres -, la Guàrdia Urbana i els serveis municipals – per verificar si hi ha conformitat entre l’activitat que es desenvolupa en aquell indret i la corresponent llicència, com ha estat el cas d’algunes perruqueries als barris de Fort Pienc i la Dreta de l’Eixample -, el cos de bombers – per temes de seguretat – i fins i tot la inspecció del treball.

El resultat pràctic de la darrera operació fou... l’expulsió fulminant de les noies. Les treballadores socials d’ABIT (Abordatge integral del treball sexual), el servei municipal que presta assistència i assessorament a les dones en situació de prostitució, no van tenir ni tan sols l’oportunitat de parlar amb elles. Pel que fa als responsables d’aquests establiments, que normalment gaudeixen d’una situació regularitzada, les conseqüències resulten molt menys dramàtiques. Les llicències suspeses, quan és el cas, poden ser recuperades al cap d’un temps. I, amb les víctimes de la seva explotació fora del país, qui els perseguirà per proxenetisme – com ho permetria actualment el Codi Penal? I qui es preocuparà de la situació contractual o de les condicions a què s’han vit sotmeses unes persones absents? (Formalment absents, podríem dir: la gent dels mateixos serveis municipals estava convençuda que les joves xineses expulsades no trigarien gaire a ser introduïdes de nou al país a través dels circuits de prostitució del crim organitzat).

Assetjament policial

Si les intervencions que esmentàvem al principi han permès posar algunes menors sota la tutela dels organismes de protecció corresponents de la Generalitat, recents actuacions de la Guàrdia Urbana als carrers del Raval plantegen una situació ben diferent. “Público” porta dies fent-se ressò d’actituds reiterades d’assetjament vers les dones que exerceixen la prostitució, concretament vers el col•lectiu de les romaneses. Algunes haurien estat fins i tot ruixades amb gasos lacrimògens. (2) Totes i tots els que, des del treball veïnal, coneixem la senyora Assumpta Escarp, actual regidora de Ciutat Vella i màxima responsable de seguretat, sabem – més enllà d’opinions divergents sobre altres temes – la seva sincera aversió a tot allò que tingui a veure amb la violència de gènere i el masclisme. L’hem vist protestar iradament davant mitjans de comunicació que, en publicar fotografies o difondre reportatges que parlaven de prostitució, exhibien íntegrament la imatge de les dones, però tenien cura d’ocultar els rostres i les matrícules dels cotxes dels “clients”. Raó de més perquè ara imposi disciplina i conducta ètica als seus subordinats, i esbrini totes les responsabilitats sobre els fets esmentats. Les miserables condicions d’existència d’aquest col•lectiu de dones interpel•la la nostra consciència humanista i feminista. “Serveis” a trenta euros, dels quals deu corresponen a lloguer de la cambra; violència i explotació dels alcavots – que podeu reconèixer fàcilment, controlant des d’un bar o des de la cantonada el que consideren el seu “bestiar”. Una imatge tristament familiar que ja havíem pogut veure en altres indrets de Barcelona, com quan fa algun temps joveníssimes romaneses caminaven per les voreres de Sant Antoni sota la mirada vigilant dels pinxos, escarxofats als bancs de la ronda. Prou penosa és la situació d’aquestes dones, només falta que alguns policies les assetgin!

Aquestes conductes, en qualsevol cas injustificables, es veuen afavorides per la filosofia que constitueix el substràtum de la famosa ordenança municipal sobre civisme. En fer de la qüestió de la prostitució un problema de “civisme”, aquesta disposició tendeix a transformar una complexa problemàtica social en un tema d’ordre públic – sotmès, d’una altra banda, a la més absoluta discrecionalitat interpretativa de les autoritats. La prostitució als carrers pot així ser gestionada segons criteris d’interès turístic o comercial, d’imatge de la ciutat o fins i tot segons les conveniències electorals del moment... per damunt i en contra dels interessos i els drets de les dones. Naturalment, els insults i la utilització d’esprais lacrimògens no figuren en l’ordenança cívica. Però, si suprimíssim d’una vegada aquest nyap jurídic ens obligaríem – i obligaríem els poders públics – a mirar de front el veritable rostre de la nostra Barcelona globalitzada. I en veure’l sota els trets d’una conciutadana romanesa, xinesa o nigeriana, maltractada i abocada a fer carrers, potser entendríem la urgència d’un nou paradigma de justícia social i de solidaritat.

Sylviane Dahan

18/07/2010

(1) Veure el treball del sociòleg quebequès Richard Poulin “Abolir la prostitució”, traduït i editat per “Dones d’Enllaç” www.donesdenllac.org. L’edició catalana està dedicada a Jennifer.
(2) http://www.publico.es/catalunya/328144/metodes/poc/ortodoxos/prostitutes - http://www.publico.es/espana/328332/ayuntamiento/barcelona/niega/aclarar/agresion/policial/gas/prostitutas

coOt4k uvlrtjmixevd, [url=http://nogvkgjiyfza.com/]nogvkgjiyfza[/url], [link=http://yzoqtwakhnem.com/]yzoqtwakhnem[/link], http://cddwjyqoinwx.com/

pMkMAb nhmgezuejuoa, [url=http://dqshusiqwcxr.com/]dqshusiqwcxr[/url], [link=http://bchmkljnyaty.com/]bchmkljnyaty[/link], http://jlunzqhqrohq.com/

DLOunU jzmoqtmwiamp, [url=http://eqetxyvvsbly.com/]eqetxyvvsbly[/url], [link=http://msxfsuxfqpxj.com/]msxfsuxfqpxj[/link], http://grlrvbrfbopn.com/