   |
|
|
 |
CRÓNICAS DEL HORROR EN CHECHENIA Una guerra sucia y Terror en Chechenia son dos relatos del genocidio que se vive en esta república caucásica. Una guerra que ha devorado a la población civil y que ha convertido al país en un gran campo de concentración. Su autora, Anna Politkovskaia, ha vivido el conflicto a flor de piel: en febrero del 2000 fue detenida, torturada y amenazada con ser violada por oficiales rusos. En octubre de 2002, los secuestradores del teatro Dubrovka pidieron hablar con ella. Publicado en:
El Periódico, 03 de octubre de 2003
Magda Bandera | 03-10-03 Mentrestant, "els soldats morts del passat" s'emmagatzemen amb els cranis separats dels cossos per facilitar les tasques d'identificació. Amb la mateixa finalitat, els seus ossos es bullen "davant la mirada dels desconsolats pares". Politkovskaia revela que algunes mares s'han fet delinqüents al segrestar els seus fills després de descobrir que eren animats "a beure per després, abans que recuperessin la sobrietat, enviar-los a la guerra" com a voluntaris. Altres vegades, converteixen els seus fills en desertors pagant suborns als oficials. Les mares dels joves txetxens arrestats també ho fan. Aquests pagaments són només algunes de les múltiples i lucratives activitats sorgides el 1994 a partir de la primera guerra txetxena. Tal com reflecteix Politkovskaia en els seus llibres Una guerra sucia i Terror en Chechenia, "la guerra ha resultat beneficiosa a tots els que hi participen". Cadascú hi ha trobat el seu lloc: "Els mercenaris que s'estan als llocs de control exigeixen suborns de 10 a 20 rubles, diàriament. Els generals a Moscou i Khankalà (base militar a prop de la capital, Grozni) s'apropien els diners del pressupost militar. Els oficials de grau mitjà obtenen exaccions pels ostatges temporals. I pels cadàvers. Els oficials de grau inferior, del saqueig durant les neteges. I tots junts, els militars, a més d'una part dels guerrillers, participen en els negocis il.legals d'armes i petroli. I a sobre reben títols, condecoracions...". Esborrar-ho totEl resultat d'aquestes transaccions és difícil de quantificar,
però en termes humans Politkovskaia no dubta a posar-li un nom:
genocidi. Si el 1996 s'estimava que les víctimes dels dos bàndols
superaven les 200.000, en aquest moment costa calcular-les. Les neteges
es van fer més freqüents entre finals del 2001 i el començament
del 2002. Durant aquell període "es van estendre per Txetxènia
i ho van esborrar tot al seu pas: gent, vaques, roba, mobiliari, or, béns...". La situació de la població civil txetxena és avui
més crítica que mai. Segons la periodista, "la tàctica
de bombardejos alfombra a l'inici de la guerra ha estat substituïda
per la destrucció en sèrie de les persones". Els supervivents
estan desesperats: "És el resultat principal dels mètodes
d'una total arbitrarietat, aplicats a la població en el transcurs
de la segona guerra txetxena. Sortir de la població és perillós
per a la vida, et detenen; passejar per la població és perillós,
et detenen. Als joves, l'escombra dels federals (soldats russos) els escombra
cada dia". Aquesta situació és comparada per Politkovskaia amb un gran camp de concentració nazi en què es troben internats els civils txetxens que no s'han pogut escapar. A dins d'aquest camp, hi ha noves lleis. "La fam crònica i la tuberculosi han trepitjat i depravat totes aquestes persones", escriu. En un camp de refugiats, observa com les dones han perdut el cap i la dignitat per culpa de la fam: "Entre la multitud, n'hi ha unes que escupen a les altres. Són les tuberculoses. Des del fons de la seva ràbia desesperada contra el món intenten encomanar les que encara no escupen sang, o bé esperen que les sanes, per por, s'apartin i les deixin acostar a les caixes amb llaunes". En aquestes descripcions, com en les que parlen de nens que es manifesten
a les places cridant que els tornin la seva mare, Politkovskaia no només
informa; actua. Així, es compromet amb els civils de tots dos bàndols,
publica els telèfons de les empreses que denuncia -com la que s'està
enriquint a base d'enllaunar carn podrida per alimentar els soldats russos-,
organitza el rescat dels vells d'un asil i denuncia la doble moral d'organitzacions
com Human Rights Watch i l'ONU. Arriba a acusar Kofi Annan de no fer res
per evitar el genocidi txetxè, perquè, segons ella, necessita
el suport del president rus Vladímir Putin per "continuar
un segon mandat com a secretari general" de l'ONU... al preu de la
barbàrie txetxena.
|